POST PARTIT: Girona 4-3 Atlético.

El Girona va vèncer ahir a la nit a l’Atlético de Madrid per 4 gols a 3 i acaba la primera volta amb 48(!!!) puntassos! Repassem com va anar el partit.

Els dos equips van proposar un partit alegre marcat per les emocions que anava donant el marcador després d’agitar-se tantes vegades. Força igualtat en localització, xuts, pèrdues, passades… (

@opta, @whoscored).

Parlarem sobre: ⁃Estructura inicial. ⁃Extrems a cama canviada, per què? ⁃La importància de Blind amb pilota ⁃Torre entre línies ⁃Pressió a la pèrdua () ⁃El quart d’hora fatídic ⁃L’entrada de Solís. ⁃El desastre defensiu.

El Girona va sortir amb Gazzaniga sota pals, Eric i Blind com a parella de centrals, Couto i Miguel als costats, Aleix, Iván Martín al mig del camp, Torre entre línies, amplituds per Valery i Savio i Dovbyk en punta.

Ens va sobtar veure a Savinho i Valery jugant a banda canviada però tot té el seu perquè. Com va explicar Michel en roda de premsa post partit, era molt important enfonsar a Lino (talentós en l’1x1) per tal d’allunyar-lo del perill i, per tant, hi va posar a Couto (+ profund).

A més a més, amb les opcions de transició, els extrems podien rebre i encarar cap a dins per finalitzar. Exemple gol Valery.

Una altra vegada i com ve essent habitual, destacar el partit amb pilota de Blind, una eina de progressió que ajuda a millorar tots els atacs del Girona. En la gràfica: Passades cap endavant al segon i tercer terç de camp. (@whoscored).

I un dels receptors va ser Pablo Torre. Movent-se entre línies, girant-se ràpid, sent vertical. Molt bon partit.

Un altre aspecte a destacar del partit d’ahir va ser el comportament sense pilota lluny de porteria pròpia. Agressius en la pressió alta, identificant responsabilitats en la pressió i obligant a prendre males decissions aun dels equips que millor tracta la pilota a la lliga.

Igual que la pressió alta, la famosa PTP, pressió rere pèrdua, va ser encara millor. Els propers, agressius, els llunyans, en vigilàncies. Molt bon comportament de l’equip.

Malgrat totes aquestes coses bones ecent explicades, a l’equip li va costar molt aturar l’Atlético de Madrid des del minut 40 fins al 3-3 (52’). Les dades no enganyen a ningú. Passades (60-119), xuts (0-9), pèrdues (1-4). (@whoscored).

Míchel se’n va adonar i va donar entrada a Solís per tal de tenir més múscul al mig del camp i ser un equip més fort. Després de la seva entrada i de que l’Atleti fes un pas enrere: (@whoscored).

I no puc finalitzar l’anàlisi post-partit sense parlar de la caòtica actuació de la línia defensiva en comportaments que es repeteixen: ⁃Mantenir l’alçada dibuixant una línia recta.

Defensa del posseïdor quan trenca línies en conducció. Hi ha un denominador comú en les tres jugades: GOL en contra.